09 Dic PROTEÏNES DEL FUTUR: MÉS ENLLÀ DE LA CARN VEGETAL
La proteïna és un macronutrient essencial, però la seva producció, tradicionalment dominada per la ramaderia intensiva, té un cost mediambiental elevat. Davant l’augment de la població mundial, l’increment de la demanda de carn i la urgència climàtica, el sistema alimentari es troba en un punt d’inflexió. La solució emergeix dels laboratoris i els camps de cultiu innovadors: les Proteïnes Alternatives.
Què Són i Per Què Són Necessàries?
Les proteïnes alternatives són fonts proteiques produïdes mitjançant mètodes nous o no tradicionals, dissenyades per substituir o complementar la proteïna animal, especialment la càrnia.
La necessitat d’aquest canvi es basa en múltiples factors, interconnectats amb la sostenibilitat global. La sostenibilitat ambiental és clau, ja que la ramaderia consumeix grans quantitats de recursos naturals, contribueix significativament a les emissions de gasos d’efecte hivernacle i requereix una gran extensió de terra i aigua. Pel que fa a la seguretat alimentària, les proteïnes alternatives ofereixen una via més eficient per generar grans volums de proteïna amb menys dependència de la terra i de les condicions climàtiques variables. A més, des de la perspectiva de la salut pública, la reducció de la ramaderia intensiva pot ajudar a mitigar la propagació de zoonosis i l’ús d’antibiòtics, factors que contribueixen a la resistència antimicrobiana.
Els Tres Pilars de les Proteïnes de Futur
Les alternatives proteiques ja no es limiten a productes de soja. La innovació s’estructura al voltant de tres grans categories tecnològiques:
-
Proteïnes d’Origen Vegetal Avançat (Plant-Based)
Tot i que la carn vegetal és l’alternativa més establerta, la tecnologia ha avançat per replicar la textura, el gust i la jugositat de la carn amb molta més fidelitat. S’utilitzen proteïnes aïllades de pèsol, civada, fesols, o bé proteïna de soja i blat texturitzada, combinada amb greixos vegetals i additius com l’heme (produït per fermentació) per replicar el color i el sabor de la carn. L’avantatge d’aquesta categoria és que ja és familiar per al consumidor i es pot escalar ràpidament, tot i que el repte es troba a millorar el seu perfil nutricional, ja que alguns productes poden ser ultraprocessats.
-
Proteïnes Cultivades o Cel·lulars
Aquesta és potser l’alternativa més disruptiva. La carn cultivada (o carn in vitro) es produeix directament a partir de cèl·lules animals en un laboratori, sense necessitat de criar, engreixar o sacrificar animals. El procés implica prendre una petita mostra de cèl·lules mare i nodrir-les amb un medi ric en nutrients dins de bioreactors. Les cèl·lules es multipliquen i es diferencien en teixit càrnic real. L’avantatge principal és que el producte és idèntic a la carn tradicional a nivell molecular, eliminant els problemes de terra, emissions de metà i ús d’antibiòtics associats a la ramaderia. El repte actual se centra en la reducció dels costos de producció i l’obtenció de l’acceptació regulatòria i del consumidor.
-
Proteïnes de Fermentació
La fermentació, una tècnica ancestral, s’ha sofisticat per produir proteïnes d’alta qualitat utilitzant microorganismes. Dins d’aquesta categoria trobem dos enfocaments: la Fermentació de Biomassa, que utilitza fongs o llevats (com el Fusarium venenatum que produeix la micoproteïna Quorn) que creixen ràpidament amb substrats senzills, generant un aliment ric en fibra i proteïna completa. I la Fermentació de Precisió, que utilitza la biotecnologia per programar microorganismes perquè produeixin proteïnes específiques, com l’heme o proteïnes de llet idèntiques a les d’origen animal. Aquest mètode és molt eficient en l’ús de recursos (terra, aigua) i permet la producció de proteïnes amb un perfil d’aminoàcids complet i una alta qualitat nutricional.
Qualitat Nutricional i Reptes
La qualitat nutricional de les proteïnes alternatives és un punt fort. Moltes fonts vegetals (com el pèsol) i, en particular, les micoproteïnes i les proteïnes cultivades, tenen un perfil d’aminoàcids essencials comparable o fins i tot superior al de la carn.
El camí cap al consum massiu requereix superar tres reptes importants: obtenir l’aprovació regulatòria per als «Nous Aliments» (especialment per a les noves tecnologies de fermentació i carn cultivada), aconseguir l’acceptació del consumidor d’aliments produïts amb mètodes tecnològics avançats, i reduir els costos i escalabilitat per fer-les competitives amb la carn tradicional.
En conclusió, la transició cap a les proteïnes alternatives és un imperatiu tant ecològic com alimentari. La combinació d’alternatives vegetals més sofisticades, la producció de carn desconnectada de la ramaderia i l’ús de la fermentació obren un camí prometedor per a un sistema alimentari més resilient i sostenible.
No Comments