09 Dic LONGEVITAT I SENESCÈNCIA CEL·LULAR: COM DESACCELERAR L’ENVELLIMENT
L’envelliment no és només una qüestió de cronologia; és un procés biològic complex impulsat per un conjunt de mecanismes moleculars anomenats els marcadors de l’envelliment (Hallmarks of Aging). La ciència moderna de la longevitat se centra no només a allargar la vida, sinó a incrementar els anys amb bona salut (healthspan). Un dels pilars centrals d’aquesta recerca és l’estudi de la senescència cel·lular, la causa principal del deteriorament dels nostres òrgans i teixits.
Cèl·lules Zombi: La Senescència Cel·lular
La senescència cel·lular és el fenomen pel qual les cèl·lules normals perden la seva capacitat de dividir-se (el que es coneix com el límit de Hayflick), però en lloc de morir (apoptosi), entren en un estat de «limbe biològic»: es queden vives però inactives. Per aquest motiu, sovint se les anomena cèl·lules zombi.
A primera vista, la senescència és un mecanisme protector. Evita que cèl·lules amb l’ADN danyat continuïn dividint-se i es converteixin en cèl·lules canceroses. No obstant això, amb l’edat, el sistema immunitari perd l’eficàcia per eliminar aquestes cèl·lules, i s’acumulen als teixits.
El Secret de les Cèl·lules Senescents
Les cèl·lules senescents no són inertes. Secreten una barreja tòxica de molècules anomenada Fenotip Secretor Associat a la Senescència (SASP). Aquesta secreció inclou factors inflamatoris, proteases i factors de creixement que: indueixen inflamació crònica de baix grau (inflammaging); danyen el teixit veí; i poden induir la senescència en cèl·lules sanes properes, propagant l’envelliment. Aquesta acumulació i el seu efecte inflamatori s’associen amb el desenvolupament de múltiples malalties relacionades amb l’edat, com l’artrosi, la diabetis tipus 2 i la neurodegeneració.
Els Telòmers: El Rellotge Biològic de la Cèl·lula
L’origen més conegut de la senescència rau en el desgast progressiu d’unes estructures situades als extrems dels cromosomes, anomenades telòmers.
Els telòmers són seqüències repetitives d’ADN que actuen com a taps protectors, evitant que els cromosomes es fusionin o es deteriorin. Cada vegada que una cèl·lula es divideix, els telòmers s’escurcen de manera natural. Quan es tornen massa curts, la cèl·lula interpreta que l’ADN està compromès i entra en estat de senescència.
En la majoria de cèl·lules somàtiques (del cos), l’enzim telomerasa està inactiu, assegurant l’escurçament i el límit de divisió. En canvi, en les cèl·lules canceroses, l’enzim es reactiva per permetre’ls dividir-se indefinidament. La longitud dels telòmers s’ha convertit en un dels biomarcadors més útils per determinar l’edat biològica d’una persona, ja que reflecteix l’estat d’envelliment cel·lular.
Recerca per Desaccelerar: Senolítics i Autofàgia
La recerca en longevitat ja no només se centra a frenar el dany (com els antioxidants), sinó a eliminar activament o reparar els components danyats.
Fàrmacs Senolítics. Els fàrmacs senolítics són el camp més prometedor. Són molècules dissenyades per induir selectivament l’apoptosi (mort cel·lular programada) només en les cèl·lules senescents, sense danyar les cèl·lules sanes del voltant. Actuen interrompent els mecanismes de supervivència que les cèl·lules senescents han activat per evitar la mort. La combinació de Dasatinib i Quercetina ha demostrat ser un potent senolític en models animals, millorant la funció cardíaca i reduint la fragilitat. Altres compostos com la Fisetina també estan sent investigats. L’eliminació periòdica de les cèl·lules senescents amb senolítics ha millorat la qualitat de vida, alentint l’aparició de malalties associades a l’edat en models preclínics.
L’Autofàgia: El Sistema d’Autoneteja Cel·lular. L’autofàgia (literalment «autocomer») és un mecanisme fonamental de neteja cel·lular. Actua com un guardaespatlles que degrada i recicla components cel·lulars vells, danyats o tòxics per reutilitzar els seus blocs de construcció. Mantenir una alta taxa d’autofàgia és essencial per a l’homeòstasi cel·lular i per prevenir l’acumulació de residus tòxics, la qual cosa s’associa a malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer i el Parkinson. S’ha demostrat que la restricció calòrica i el dejuni intermitent són formes no farmacològiques d’accelerar l’autofàgia, establint un vincle directe entre l’estil de vida i els mecanismes moleculars de la longevitat.
En conclusió, la ciència de la longevitat ha passat de la simple observació a l’acció. L’objectiu final ja no és viure més temps, sinó viure més anys amb la màxima funcionalitat possible, atacant el problema des de la base cel·lular amb enfocaments que van des de la nutrició fins a la farmacologia de precisió.
No Comments