ETIQUETES: L’ORDRE DELS FACTORS SÍ ALTERA EL PRODUCTE

09 Dic ETIQUETES: L’ORDRE DELS FACTORS SÍ ALTERA EL PRODUCTE

Quan anem al supermercat amb la intenció de cuidar-nos, sovint confiem en el que diu el frontal dels envasos: “natural”, “sense sucres”, “0%”, “light”… Són paraules que sonen saludables i que, a primer cop d’ull, ens fan pensar que estem prenent una bona decisió. Però el frontal està dissenyat per seduir-nos, no per informar-nos amb rigor. 

Si volem escollir aliments que realment contribueixin al nostre benestar, hem d’aprendre a mirar una mica més enllà. La informació que importa —la que ens permet saber què estem introduint al nostre cos— és la que acostuma a quedar en segon pla: la llista d’ingredients i la taula nutricional. Entendre què ens expliquen, i sobretot què no ens expliquen, és essencial per prendre decisions conscients.

I aquí és on l’ordre dels factors sí que altera —i molt— el producte. Quan sabem interpretar l’etiqueta, podem distingir entre un aliment realment saludable i un que només ho sembla. És una habilitat que ens permet cuidar-nos des del coneixement i no des de la intuïció

Números que no ho expliquen tot. La taula nutricional

La taula nutricional és sovint el primer lloc on mirem. Ens mostra calories, greixos, carbohidrats, proteïnes, fibra i sal majoritàriament. És útil, però només parla de quantitats. No ens diu res sobre la qualitat dels ingredients ni sobre com s’han processat.

Per exemple: dos productes poden tenir els mateixos grams d’hidrats de carboni, però en un poden venir de cereals integrals i en l’altre d’una gran quantitat de sucre afegit. O podem veure “greixos totals” sense saber si provenen d’olis saludables o de greixos saturats.

Per això, dins aquesta taula, els punts més importants a controlar són els sucres simples i els greixos saturats. Com més baixos, millor. Són els nutrients més freqüents en productes processats i els que més impacten en la salut metabòlica. Tot i així, la taula nutricional sempre s’ha de complementar amb la llista d’ingredients, perquè ella sola no explica la història completa.

On s’amaga la veritat. La llista d’ingredients

La llista d’ingredients és el cor de qualsevol etiqueta. La regla és molt clara: els ingredients apareixen ordenats de major a menor quantitat. El primer és el que predomina, i així successivament. Per això, si en un iogurt “amb maduixa” el primer ingredient és sucre, ja sabem quin és el gust realment predominant.

En aquesta llista apareix també la informació sobre additius, sovint identificats amb una “E-” seguida d’un número (E-300, E-440, etc.). Poden ser conservants, colorants, estabilitzants, edulcorants o potenciadors del gust. No tots són perjudicials, però sí que són un indicador important: com més llarga i complexa és la llista d’ingredients, i com més “E-” hi ha, més processat està el producte.

Un producte amb quatre ingredients que coneixes, per exemple, ametlles, sal, oli d’oliva i romaní, no té res a veure amb un que en porta quinze, la meitat dels quals no sabries utilitzar en una cuina. Per això és important mirar aquesta part del etiquetatge perquè ens indica molt be, quins ingredients son majoritaris i quant de processat és el producte. Aquí sí que “menys és més” i l’ordre dels factors SÍ que altera el producte!

Semàfor útil… però limitat. El Nutri-Score

El Nutri-Score és un sistema de colors i lletres (de la A al verd fins a la E al vermell) que pretén ajudar-nos a identificar la qualitat nutricional d’un aliment d’un cop d’ull. Avalua nutrients a limitar (sucres, greixos saturats, sal) i nutrients a promoure (fibra, fruita/verdura, fruits secs, proteïnes).

Però té un límit important: no mesura el grau de processament ni la qualitat dels ingredients. És a dir, pot passar que un producte molt processat obtingui una bona nota perquè té poca sal o sucres afegits, mentre que aliments excel·lents com l’oli d’oliva poden rebre una puntuació baixa només per ser densos energèticament.

A Espanya, el Nutri-Score és d’ús voluntari i no tots els fabricants l’utilitzen. És una bona eina de suport, però no pot substituir mai la lectura de la llista d’ingredients.

El frontal del paquet. Quan el màrqueting parla més fort que la ciència

Paraules com “sense sucres”, “natural”, “light” o “0%” són molt atractives perquè ens donen la sensació immediata que aquell producte és saludable. Però cal llegir-les amb mirada crítica. “Sense sucres afegits” sovint crea confusió: no vol dir que l’aliment no porti sucres, sinó que no se n’hi han afegit de manera directa. Pot contenir sucs concentrats, xarops naturals o edulcorants que el fan igualment dolç. El terme “natural” és un altre exemple. No està regulat de manera estricta, així que es pot utilitzar amb molta flexibilitat. Un producte pot portar aquesta paraula al frontal i, tot i així, contenir additius o ingredients molt processats. I quan llegim “light”, hem de saber que simplement indica una reducció d’algun component —normalment calories, greixos o sucre—, però això no el converteix automàticament en un aliment saludable. Pot ser “light” en greixos però carregat de sal, o “light” en sucres però ple d’additius.

Per això, el frontal no és mai un bon criteri per decidir. La veritat és al darrere.

Cap a un etiquetatge més clar — Què podríem millorar?

A Europa i a Espanya actualment no existeix cap sistema obligatori que indiqui de manera explícita el grau de processament d’un aliment. Tot i això, altres països estan avançant molt en aquest aspecte. A Xile, Perú, Mèxic, països nòrdics, per exemple, utilitzen octògons o segells frontals d’advertència que indiquen clarament si un producte és alt en sucres, greixos saturats, calories o sodi. Aquest tipus d’etiquetatge ha demostrat ser molt efectiu a l’hora d’ajudar la població a prendre decisions més saludables.

A Europa, alguns experts proposen que sistemes com el Nutri-Score incorporin en el futur un indicador específic per a ultraprocessats, però això encara no està implementat. Mentrestant, el millor que podem fer és utilitzar les eines que sí tenim: mirar els ingredients, identificar additius innecessaris, reconèixer productes amb fórmules massa llargues i prioritzar aliments mínimament processats.

Tria millor, viu millor. El poder de saber què compres

Aprendre a llegir etiquetes no és complicat; és útil, empoderador i transforma la manera com ens alimentem. Quan sabem interpretar el que diu (i el que no diu) un envàs, podem evitar productes molt processats, reduir sucres i greixos que no necessitem i acostar-nos a una dieta basada en aliments reals.

Amb només tres hàbits —mirar la llista d’ingredients, controlar sucres i greixos saturats, i no deixar-se enganyar pel frontal— ja estem fent un gran pas cap a una alimentació més saludable, més informada i més coherent amb la ciència.