09 Dic DISRUPTORS ENDOCRINS, ENTRE ELS TÒXICS QUE MENGEM
El cos humà és un sistema meravellós, finament controlat pel sistema endocrí, una xarxa d’hormones que regulen el metabolisme, el desenvolupament i la reproducció. Però aquest sistema de missatgeria pot ser piratejat per substàncies presents en el nostre dia a dia: els disruptors endocrins (DE).
Què Són i Qui Està en Risc?
Els disruptors endocrins són substàncies químiques que, un cop dins del cos, alteren l’equilibri hormonal natural. Substàncies com el Bisfenol A (BPA) (en plàstics), els ftalats (en envasos), certs pesticides i els PFAS (en antiadherents) poden imitar les nostres hormones o bloquejar-ne els receptors.
Aquesta acció pot contribuir a problemes de fertilitat, alteracions metabòliques (com l’obesitat i la diabetis) i un augment del risc de càncers hormonodependents. La població més vulnerable és la que es troba en etapes de gran desenvolupament cel·lular, dones embarassades, especialment fetus, lactants, nens i adolescents, ja que les conseqüències poden ser permanents.
La porta d’entrada més important d’aquests tòxics és la via digestiva (oral), a través dels aliments, les begudes i els materials amb els quals cuinem i empaquetem.
Del Camp a la Taula: On S’amaguen els Disruptors que Mengem?
La nostra cuina és el punt clau on podem exercir un control actiu sobre l’exposició als DE. Aquests tòxics no només estan presents en el menjar, sinó que migren des dels seus envasos.
Fruites, Verdures i Pesticides
Els residus de pesticides i herbicides en els productes frescos són una font ben documentada de DE. Molts d’aquests productes fitosanitaris sintètics, com el fungicida Vinclozolin, tenen efectes antiandrògens. Per tant, és fonamental rentar a fons els productes per minimitzar els residus superficials. A més, l’elecció de productes amb certificació ecològica redueix dràsticament l’exposició a plaguicides sintètics. Consumir productes de temporada i de proximitat també ajuda a minimitzar la necessitat de conservants i envasament a llarg termini.
Plàstics, Llaunes i Calor: La Migració Química
La calor és l’enemic número u quan parlem de la interacció entre aliments i envasos. El Bisfenol A (BPA) i els ftalats migren fàcilment del plàstic i de les resines a l’aliment, un procés que s’accelera dràsticament amb la temperatura. Per exemple, mai s’han d’escalfar aliments al microones en tàpers de plàstic ni deixar ampolles de plàstic al sol. A més, moltes llaunes de conserva utilitzen resines epoxi, sovint blanques, com a recobriment interior que és una font potencial de BPA.
La millor mesura preventiva és substituir els tàpers i envasos de plàstic per recipients de vidre o acer inoxidable de grau alimentari. Quan compreu productes, opteu per envasos de vidre o aquells etiquetats com a «BPA-Free».
Estris de Cuina Antiadherents
Les paelles amb recobriments antiadherents (com el tefló) contenen PFAS (Compostos Perfluorats). Aquests són disruptors hormonals que s’alliberen quan la paella es ratlla o s’escalfa a temperatures molt altes, contaminant directament l’aliment. Per minimitzar el risc, és aconsellable optar per paelles de ferro colat o d’acer inoxidable de bona qualitat. Si es fa servir tefló, s’han de descartar les paelles que estiguin ratllades. De manera similar, les càpsules de cafè poden transferir residus a la beguda a causa de l’alta pressió i temperatura, sent preferible l’ús de cafeteres tradicionals d’acer inoxidable o vidre. En general, per manipular aliments calents, es recomana l’ús d’utensilis de fusta, acer inoxidable o vidre en lloc de plàstic o silicona de baixa qualitat.
El Gran Repte: L’Efecte Còctel i la Regulació
La regulació europea treballa per protegir-nos establint límits de seguretat per a cada tòxic individualment. No obstant això, aquesta aproximació no contempla l’anomenat efecte còctel, que és la gran paradoxa de la toxicologia moderna.
L’efecte còctel es produeix quan l’exposició simultània a una barreja de disruptors (BPA, ftalats i pesticides, per exemple), fins i tot a nivells individualment considerats legals i segurs, produeix un efecte combinat o sinèrgic sobre el sistema endocrí que és molt més gran que la suma dels efectes individuals. Aquesta interacció combinada implica que la suma de les petites dosis que rebem diàriament per múltiples vies pot ser suficient per interferir amb els nostres processos hormonals, un fet que fa que els límits legals actuals siguin insuficients per garantir la salut.
La Prevenció és la Millor Eina
El coneixement és poder. Entendre que els disruptors endocrins estan omnipresents, especialment a través de la via oral, ens permet prendre mesures de prevenció eficaces.
La mesura més poderosa no és l’eliminació total, sinó reduir dràsticament la nostra càrrega tòxica diària. Invertir en productes ecològics, triar vidre i acer inoxidable a la cuina, i evitar escalfar plàstics són decisions senzilles que aporten un benefici enorme a la nostra salut hormonal i la de la nostra família.
No Comments